Què és la música?

Bona pregunta... Què és la música?... Sons ben ordenats?... Una sèrie de notes amb sentit pròpi?... Què és?... Doncs la música és un sentiment que es porta a l'interior d'un mateix. La música ho és tot, sense ella no es podria fer casi res. No hi haurien festes... els anuncis serien aborrits... les pelicules no tindrien gràcia... els mitjans de comunicació pedrien interés... i el més segur és que no tindriem ara un programa de ràdio. Amb la música s'expresse'n els propis sentiments d'un mateix, es pot donar a coneixer els sentiments d'un sense parlar-ne. Es pot transmetre tristesa, alegria, descontent, enuig, ràbia, felicitat... També depenent de l'obra a interpretar, hi ha d'obres més alegres que d'altres i també hi ha d'obres més tristes que d'altres, però el que si que és cert, és que l'elecció del sentiment a transmetre sols depent de l'autor (per l'estil de la seua obra i per les indicacions que faja) i també per l'intèrpret (pel seu gust).

Una bona definició seria la següent: la música és un art, i com a tal, és el fruit d'una intuïció creativa, que es manifesta en el temps i l'emoció. En general la música és la successió de sons que emeteixen normalment instruments musicals, sons organitzats per un compositor o un instrumentista improvisador d'acord a un ritme. Els quals es produeixen per a transmetre el que he comentat abans dels sentiments, amb el propòsit de ser agradables, commovedors, o fins i tot detestables segons els gustos musicals del receptor i com no del emisor. La música no sols es fa amb instruments musicals sinó que també es pot parlar de música tot i que els sons siguen produïts per la naturalesa o per objectes no-musicals en un principi.

La música és diversió, una profesió, és vida, un art,... Sense la música, tal vegada no seria el mateix, i pot ser que no estiguerem ara mateix parlant a la ràdio, i segur que no estaria parlant d'aquest art, d'aquest sentiment, d'aquesta forma de vida.